La gratuidad de los libros de texto puede ser una realidad en Cataluña a partir del curso próximo. Los beneficiados serían los alumnos de centros públicos y concertados que cursan Primaria y Secundaria obligatoria. El Departamento de Educación de la Generalitat está negociando con los editores hacerse cargo del coste de los libros que ahora pagan las familias.
La gratuidad supondría un mínimo de 60 millones de euros anuales para las arcas de la Generalitat, según cálculos de la Administración. El Gobierno catalán quiere que sea universal. Los editores están dispuestos a avanzar en cuatro años hacia la gratuidad para que la Generalitat la asuma progresivamente. Los primeros beneficiados, de acuerdo con la propuesta del sector editorial, serían los que cursan los dos primeros cursos de Primaria y el primero de Secundaria. Pero la Generalitat tiene la última palabra y está analizando lo que han hecho otras comunidades autónomas que ya han iniciado la gratuidad y que en su mayoría la han introducido paulatinamente.
En las autonomías que han puesto en marcha la gratuidad, las ayudas para libros de texto oscilan desde cerca de 100 euros por alumno hasta unos 150, según indican datos de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA).
Las fórmulas para hacer posible la gratuidad son variadas. Andalucía, Aragón y Castilla-La Mancha, las tres gobernadas por el PSOE, tienen sistemas parecidos de gratuidad. Los estudiantes reciben gratis los libros, pero deben devolverlos al acabar el curso para que los puedan usar otros alumnos. CEAPA informa de que Andalucía ha implantado la gratuidad en Primaria y los dos primeros cursos de Secundaria.
EL PAÍS 17/12/2007
Per continuar llegint l’article cliqueu aquí.
Sembla que sigui una bona notícia, sobretot per aquelles famílies nombroses que es deixen quasi tot el sou de setembre en la compra de material escolar. Però tampoc ens deixem enganyar. Fa 3 mesos, el mateix diari publicava una altra informació en què s’acusava a les editorials de buscar més benefici econòmic en els llibrets d’exercicis i complementaris que no s’acullen a la gratuïtat. Es titulava “la letra pequeña de los libros gratis”, en referència a aquests petits detalls que no se solen explicar quan, per fi, apareix l’anhelada solució màgica.
Col·lectius que en un principi donaren suport a la iniciativa, com les associacions de pares o els sindicats, es començaren a queixar. La Confederació de Pares d’Andalusia (Codapa), per exemple, ha denunciat en diverses ocasions que les editorials treuen materials que abans venien adjunts amb els llibres. Una forma, creuen ells, de compensar les pèrdues que presumptament els provoca el nou sistema de préstec.
Al marge de les crítiques per la repercussió econòmica, alguns docents també protesten per les limitacions que guarda un llibre prestat per aplicar les tècniques d’estudi. El model de prestació és un altre aspecte que fiquen en dubte, ja que acaba en una pseudo-gratuïtat i els suposa unes tasques administratives que no els pertoquen. El problema es podria agreujar amb un anàlisi més profund de la situació, i quan es trobin irregularitats en els processos de selecció de llibres. Malgrat això, molts països de l’U.E. apliquen ja aquesta opció, sent Anglaterra el cas més paradigmàtic, on els estudiants de primària i secundària no han d’adquirir llibres de text. Les fotocòpies i el material que reparteix el professor són els substituts per aquesta política, un fet que potser encara ens sorprèn, acostumats a arrossegar els llibres des del primer dia de classe.
La gratuidad supondría un mínimo de 60 millones de euros anuales para las arcas de la Generalitat, según cálculos de la Administración. El Gobierno catalán quiere que sea universal. Los editores están dispuestos a avanzar en cuatro años hacia la gratuidad para que la Generalitat la asuma progresivamente. Los primeros beneficiados, de acuerdo con la propuesta del sector editorial, serían los que cursan los dos primeros cursos de Primaria y el primero de Secundaria. Pero la Generalitat tiene la última palabra y está analizando lo que han hecho otras comunidades autónomas que ya han iniciado la gratuidad y que en su mayoría la han introducido paulatinamente.
En las autonomías que han puesto en marcha la gratuidad, las ayudas para libros de texto oscilan desde cerca de 100 euros por alumno hasta unos 150, según indican datos de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA).
Las fórmulas para hacer posible la gratuidad son variadas. Andalucía, Aragón y Castilla-La Mancha, las tres gobernadas por el PSOE, tienen sistemas parecidos de gratuidad. Los estudiantes reciben gratis los libros, pero deben devolverlos al acabar el curso para que los puedan usar otros alumnos. CEAPA informa de que Andalucía ha implantado la gratuidad en Primaria y los dos primeros cursos de Secundaria.
EL PAÍS 17/12/2007
Per continuar llegint l’article cliqueu aquí.
Sembla que sigui una bona notícia, sobretot per aquelles famílies nombroses que es deixen quasi tot el sou de setembre en la compra de material escolar. Però tampoc ens deixem enganyar. Fa 3 mesos, el mateix diari publicava una altra informació en què s’acusava a les editorials de buscar més benefici econòmic en els llibrets d’exercicis i complementaris que no s’acullen a la gratuïtat. Es titulava “la letra pequeña de los libros gratis”, en referència a aquests petits detalls que no se solen explicar quan, per fi, apareix l’anhelada solució màgica.
Col·lectius que en un principi donaren suport a la iniciativa, com les associacions de pares o els sindicats, es començaren a queixar. La Confederació de Pares d’Andalusia (Codapa), per exemple, ha denunciat en diverses ocasions que les editorials treuen materials que abans venien adjunts amb els llibres. Una forma, creuen ells, de compensar les pèrdues que presumptament els provoca el nou sistema de préstec.
Al marge de les crítiques per la repercussió econòmica, alguns docents també protesten per les limitacions que guarda un llibre prestat per aplicar les tècniques d’estudi. El model de prestació és un altre aspecte que fiquen en dubte, ja que acaba en una pseudo-gratuïtat i els suposa unes tasques administratives que no els pertoquen. El problema es podria agreujar amb un anàlisi més profund de la situació, i quan es trobin irregularitats en els processos de selecció de llibres. Malgrat això, molts països de l’U.E. apliquen ja aquesta opció, sent Anglaterra el cas més paradigmàtic, on els estudiants de primària i secundària no han d’adquirir llibres de text. Les fotocòpies i el material que reparteix el professor són els substituts per aquesta política, un fet que potser encara ens sorprèn, acostumats a arrossegar els llibres des del primer dia de classe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario