“El dinero y el poder tamizarán las noticias hasta dejarlas listas para su publicación, marginarán las discrepancias y permitirán que el gobierno y los intereses privados dominantes difundan un mensaje adecuado para el público”
Noam Chomsky i Edward Herman
Los guardianes de la Libertad
Los guardianes de la Libertad
Avui anava a escriure una entrada sobre algunes paraules més de vocabulari bàsic que un periodista se suposa que ha de conèixer, entendre i ser capaç d’explicar si li pregunten. Però m’he topat amb una informació molt més interessant, sense infravalorar el significat d’alfabetització mediàtica, és clar, que deixarem per un altre dia.
Avui vull fer crítica sobre els mitjans, ja sigui els de premsa, com la TV o la ràdio. Un sector al que, amb sort o desgràcia, m’integraré quan acabi aquesta carrera, malgrat que cada dia doni més mostres de manipulació i deformació de la realitat servint als poderosos. Aquest cop és a Rússia, però tampoc cal anar tan lluny per trobar-ne exemples.
La potència més extensa del món va elegir el passat diumenge els 450 diputats de la Duma, o Càmera baixa del seu Parlament. Unes eleccions legislatives caracteritzades per un fort control dels mitjans de comunicació des dels estaments governants, i amb una presència mínima d’observadores internacionals.
El partit majoritari i oficialista, Rúsia Unida, liderat per Borís Grizlov però amb el suport de Putin, va guanyar-les, com era d’esperar. Tot i que, com diu Toni Cruanyes en un article a l’Avui, “el president rus no és poderós per les seves successives victòries, sinó que es ratificat a les urnes perquè té poder i l’exerceix sense concessions”. El cert és que el seu modus operandis s’assimila més al dels clàssics com Maquiavel o Clausewitz que als manuals de política actual.
És per això que l’oposició es queixa, entre d’altres motius, i sense entrar en la violació sistemàtica d’alguns drets humans fonamentals que tantes organitzacions porten denunciant. Perquè si des d’aquí pensem que la democràcia és tan opaca que amb prou feines es permeten algunes veus dissidents –que li diguin a Gary Kaspárov–, dins del mateix nucli polític, l’ambient ha de ser sufocant.
Com és de suposar, la maquinària per aquest exercici dèspota de poder inclou els mitjans. Només d’aquesta manera Putin va poder aparèixer el passat dijous 29 de novembre en tots els canals demanant el vot pel seu partit; mentre que la difusió del vídeo electoral de Yavlinski, líder de Yábloko –petit grup socialdemòcrata–, ha estat prohibida.
El domini absolut s’ha demostrat després que l’estudi de l’agència estatal VTsIOM enunciés que un 69% dels russos que van veure els debats televisius van quedar impressionats per Rusia Unida. La realitat, però, és que tal formació no va participar i va limitar el seu programa a pregonar el “Plan de Putin”, els continguts dels quals tampoc s’han desxifrat.
L’anècdota es completa i s’explica per la presència televisiva d’aquest partit, que ha ocupat del 57% al 62% de la cobertura informativa emesa durant les franges de màxima audiència (de les 18:00 fins mitjanit).
Les sol·licituds presentades per l’oposició a la Comissió Electoral Central enfront aquests abusos han estat, és clar, rebutjades. Gens estrany, val a dir, quan el seu president Vladimir Churov forma part del cercle d’excol·laboradors de Putin i li guarda fidelitat.
Pel que fa a aquests grups minoritaris, molts d’ells no han pogut aconseguir el 7% –abans era el 5%– dels vots necessaris per optar als escons a la Duma. De fet, ni el segon partit més votat, el Comunista amb un 11,6%, pot aspirar a la representació en el Parlament. De la mateixa forma, tampoc es poden presentar membres independents i s’elimina la possibilitat de votar contra tots els partits. Aquests són alguns dels canvis introduïts arran de la reforma electoral de fa dos anys.
Totes aquestes maniobres pretenen assegurar la continuació del senyor Vladimir al front del Kremlin, ja que la Constitució li prohibeix un tercer mandat consecutiu i el segon se li acaba l’any vinent. Per si la cosa no funcionés, ja corren rumors sobre la possible unió de Rússia amb Bielorússia donada la imminent visita de Putin al seu país veí. El naixement del nou estat li permetria, doncs, anul·lar els preceptes anteriors i mantenir-se en el poder. Esperem que no sigui així.
Quant a la posició de la premsa escrita russa, es poden llegir les edicions digitals d’alguns dels diaris més importants –i no controlats pel govern– aquí. Pel que fa la premsa europea, podeu visitar http://www.dw-world.de/dw/article/
Avui vull fer crítica sobre els mitjans, ja sigui els de premsa, com la TV o la ràdio. Un sector al que, amb sort o desgràcia, m’integraré quan acabi aquesta carrera, malgrat que cada dia doni més mostres de manipulació i deformació de la realitat servint als poderosos. Aquest cop és a Rússia, però tampoc cal anar tan lluny per trobar-ne exemples.
La potència més extensa del món va elegir el passat diumenge els 450 diputats de la Duma, o Càmera baixa del seu Parlament. Unes eleccions legislatives caracteritzades per un fort control dels mitjans de comunicació des dels estaments governants, i amb una presència mínima d’observadores internacionals.
El partit majoritari i oficialista, Rúsia Unida, liderat per Borís Grizlov però amb el suport de Putin, va guanyar-les, com era d’esperar. Tot i que, com diu Toni Cruanyes en un article a l’Avui, “el president rus no és poderós per les seves successives victòries, sinó que es ratificat a les urnes perquè té poder i l’exerceix sense concessions”. El cert és que el seu modus operandis s’assimila més al dels clàssics com Maquiavel o Clausewitz que als manuals de política actual.
És per això que l’oposició es queixa, entre d’altres motius, i sense entrar en la violació sistemàtica d’alguns drets humans fonamentals que tantes organitzacions porten denunciant. Perquè si des d’aquí pensem que la democràcia és tan opaca que amb prou feines es permeten algunes veus dissidents –que li diguin a Gary Kaspárov–, dins del mateix nucli polític, l’ambient ha de ser sufocant.
Com és de suposar, la maquinària per aquest exercici dèspota de poder inclou els mitjans. Només d’aquesta manera Putin va poder aparèixer el passat dijous 29 de novembre en tots els canals demanant el vot pel seu partit; mentre que la difusió del vídeo electoral de Yavlinski, líder de Yábloko –petit grup socialdemòcrata–, ha estat prohibida.
El domini absolut s’ha demostrat després que l’estudi de l’agència estatal VTsIOM enunciés que un 69% dels russos que van veure els debats televisius van quedar impressionats per Rusia Unida. La realitat, però, és que tal formació no va participar i va limitar el seu programa a pregonar el “Plan de Putin”, els continguts dels quals tampoc s’han desxifrat.
L’anècdota es completa i s’explica per la presència televisiva d’aquest partit, que ha ocupat del 57% al 62% de la cobertura informativa emesa durant les franges de màxima audiència (de les 18:00 fins mitjanit).
Les sol·licituds presentades per l’oposició a la Comissió Electoral Central enfront aquests abusos han estat, és clar, rebutjades. Gens estrany, val a dir, quan el seu president Vladimir Churov forma part del cercle d’excol·laboradors de Putin i li guarda fidelitat.
Pel que fa a aquests grups minoritaris, molts d’ells no han pogut aconseguir el 7% –abans era el 5%– dels vots necessaris per optar als escons a la Duma. De fet, ni el segon partit més votat, el Comunista amb un 11,6%, pot aspirar a la representació en el Parlament. De la mateixa forma, tampoc es poden presentar membres independents i s’elimina la possibilitat de votar contra tots els partits. Aquests són alguns dels canvis introduïts arran de la reforma electoral de fa dos anys.
Totes aquestes maniobres pretenen assegurar la continuació del senyor Vladimir al front del Kremlin, ja que la Constitució li prohibeix un tercer mandat consecutiu i el segon se li acaba l’any vinent. Per si la cosa no funcionés, ja corren rumors sobre la possible unió de Rússia amb Bielorússia donada la imminent visita de Putin al seu país veí. El naixement del nou estat li permetria, doncs, anul·lar els preceptes anteriors i mantenir-se en el poder. Esperem que no sigui així.
Quant a la posició de la premsa escrita russa, es poden llegir les edicions digitals d’alguns dels diaris més importants –i no controlats pel govern– aquí. Pel que fa la premsa europea, podeu visitar http://www.dw-world.de/dw/article/
Per veure més informació, cliqueu als links següents:
No hay comentarios:
Publicar un comentario