Viñas confirma que la UdL pagarà un complement als professors que augmentin els seus aprovats sense baixar el nivell d’exigència.
Per més informació, visitar:
Lleida.- El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Viñas, ha confirmat en el decurs de l'esmorzar que la Universitat ha ofert aquest dijous a la premsa que la UdL pagarà un complement als professors que augmentin les xifres d'alumnes aprovats sense baixar però el nivell d'exigència. Aquest es un dels cinc requisits del manual d'avaluació del professorat que serveix de base perquè els docents incrementin el seu sou per cada cinc anys de docència. Viñas ha assegurat que aquesta mesura, que pretén acabar amb un alt índex de suspensos ja que en algunes assignatures només aprova el 10% de l'alumnat, no farà que els professors 'baixin el llistó'.
El que a mi m’agradaria saber, és com es controlarà aquest nivell d’exigència? S’avaluarà amb proves internes? Més exàmens? Potser aquelles enquestes tan serioses que al final de quatrimestre es passen per les classes? O els professors, veient els resultats de les seves avaluacions, prendran un veredicte i es vestiran de jutges?
Ho vaig veure a la televisió el mes passat i podeu llegir-ho també al blog d'una companya, i és que la Generalitat vol portar a terme una sèrie de reformes en l’educació primària catalana. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va admetre que el sistema educatiu ha de millorar, evitant de qualificar com a “fracàs” la Logse. Per això, ara s’ha cregut adequat retornar a l’avaluació amb qualificacions –de l’insuficient a l’excel·lent- i notes –del 0 al 10-. El propòsit és fomentar la cultura de l’esforç, una fita que també es vol aconseguir introduint premis per aquells que comptin amb un expedient brillant.
El que no m’imaginava és que també s’haguessin d’introduir incentius econòmics pel nombre d’aprovats en les aules universitàries. Perquè lluny de pensar que l’alta xifra de suspensos és per algun motiu, la solució que troben és amagar les carbasses amb una maniobra egípcia, que diria cert jurista antimonàrquic. És possible que hi hagi algun professor que no es deixi seduir pel suculent obsequi i es prengui seriosament la seva feina; però encara és més possible que n’hi hagi uns quants disposats a embutxacar-se l’incentiu sense dubtes ètics. Els efectes que se’n deriven són molts i diversos, començant amb la pèrdua de nivell i el conseqüent desprestigi dels titulats que surtin d’aquesta universitat, o el dels propis professors. La culpa acabarà recaient en els usuaris del sistema, dient que els estudiants estan desmotivats o els mestres poc preparats. Es faran servir tals arguments quan aquests col·lectius no fan més que atendre a les decisions de l’administració educativa, de la qual no se’n sent la més lleu autocrítica. Encara sort que el problema del suspensos s’haurà resolt, estadísticament parlant.
El que a mi m’agradaria saber, és com es controlarà aquest nivell d’exigència? S’avaluarà amb proves internes? Més exàmens? Potser aquelles enquestes tan serioses que al final de quatrimestre es passen per les classes? O els professors, veient els resultats de les seves avaluacions, prendran un veredicte i es vestiran de jutges?
Ho vaig veure a la televisió el mes passat i podeu llegir-ho també al blog d'una companya, i és que la Generalitat vol portar a terme una sèrie de reformes en l’educació primària catalana. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va admetre que el sistema educatiu ha de millorar, evitant de qualificar com a “fracàs” la Logse. Per això, ara s’ha cregut adequat retornar a l’avaluació amb qualificacions –de l’insuficient a l’excel·lent- i notes –del 0 al 10-. El propòsit és fomentar la cultura de l’esforç, una fita que també es vol aconseguir introduint premis per aquells que comptin amb un expedient brillant.
El que no m’imaginava és que també s’haguessin d’introduir incentius econòmics pel nombre d’aprovats en les aules universitàries. Perquè lluny de pensar que l’alta xifra de suspensos és per algun motiu, la solució que troben és amagar les carbasses amb una maniobra egípcia, que diria cert jurista antimonàrquic. És possible que hi hagi algun professor que no es deixi seduir pel suculent obsequi i es prengui seriosament la seva feina; però encara és més possible que n’hi hagi uns quants disposats a embutxacar-se l’incentiu sense dubtes ètics. Els efectes que se’n deriven són molts i diversos, començant amb la pèrdua de nivell i el conseqüent desprestigi dels titulats que surtin d’aquesta universitat, o el dels propis professors. La culpa acabarà recaient en els usuaris del sistema, dient que els estudiants estan desmotivats o els mestres poc preparats. Es faran servir tals arguments quan aquests col·lectius no fan més que atendre a les decisions de l’administració educativa, de la qual no se’n sent la més lleu autocrítica. Encara sort que el problema del suspensos s’haurà resolt, estadísticament parlant.
Per més informació, visitar:










