Viñas confirma que la UdL pagarà un complement als professors que augmentin els seus aprovats sense baixar el nivell d’exigència.

Lleida.- El rector de la Universitat de Lleida (UdL), Joan Viñas, ha confirmat en el decurs de l'esmorzar que la Universitat ha ofert aquest dijous a la premsa que la UdL pagarà un complement als professors que augmentin les xifres d'alumnes aprovats sense baixar però el nivell d'exigència. Aquest es un dels cinc requisits del manual d'avaluació del professorat que serveix de base perquè els docents incrementin el seu sou per cada cinc anys de docència. Viñas ha assegurat que aquesta mesura, que pretén acabar amb un alt índex de suspensos ja que en algunes assignatures només aprova el 10% de l'alumnat, no farà que els professors 'baixin el llistó'.

El que a mi m’agradaria saber, és com es controlarà aquest nivell d’exigència? S’avaluarà amb proves internes? Més exàmens? Potser aquelles enquestes tan serioses que al final de quatrimestre es passen per les classes? O els professors, veient els resultats de les seves avaluacions, prendran un veredicte i es vestiran de jutges?
Ho vaig veure a la televisió el mes passat i podeu llegir-ho també al blog d'una companya, i és que la Generalitat vol portar a terme una sèrie de reformes en l’educació primària catalana. El conseller d’Educació, Ernest Maragall, va admetre que el sistema educatiu ha de millorar, evitant de qualificar com a “fracàs” la Logse. Per això, ara s’ha cregut adequat retornar a l’avaluació amb qualificacions –de l’insuficient a l’excel·lent- i notes –del 0 al 10-. El propòsit és fomentar la cultura de l’esforç, una fita que també es vol aconseguir introduint premis per aquells que comptin amb un expedient brillant.
El que no m’imaginava és que també s’haguessin d’introduir incentius econòmics pel nombre d’aprovats en les aules universitàries. Perquè lluny de pensar que l’alta xifra de suspensos és per algun motiu, la solució que troben és amagar les carbasses amb una maniobra egípcia, que diria cert jurista antimonàrquic. És possible que hi hagi algun professor que no es deixi seduir pel suculent obsequi i es prengui seriosament la seva feina; però encara és més possible que n’hi hagi uns quants disposats a embutxacar-se l’incentiu sense dubtes ètics. Els efectes que se’n deriven són molts i diversos, començant amb la pèrdua de nivell i el conseqüent desprestigi dels titulats que surtin d’aquesta universitat, o el dels propis professors. La culpa acabarà recaient en els usuaris del sistema, dient que els estudiants estan desmotivats o els mestres poc preparats. Es faran servir tals arguments quan aquests col·lectius no fan més que atendre a les decisions de l’administració educativa, de la qual no se’n sent la més lleu autocrítica. Encara sort que el problema del suspensos s’haurà resolt, estadísticament parlant.

Per més informació, visitar:

http://www.elpais.com/articulo/andalucia/Apoyo/parcial/programa/incentivos/profesores/elpepuespand/20071214elpand_16/Tes/

http://www.fasecgt.es/spip.php?article2050

Vidas minadas, diez años después

El País hi dedicava tot un reportatge i ahir ja vaig veure el llibre a una llibreria. El projecte fotogràfic Vidas minadas és una col·lecció de fotografies de sensibilització que realitza el fotoperiodista Gervasio Sánchez des de 1995. La mostra va obtenir el suport de Mans Unides, Intermón i Metges sense fronteres, tres de les més de 1.400 organitzacions que treballen en 90 estats per l’eradicació o per l’assistència de les víctimes de les mines. L’esforç d’aquestes entitats va ser recompensat en 1997 amb el Premi Nobel de la Pau. La principal col·laboradora és la companyia DKV Seguros, molt implicada en tasques socials i assistencials.
Es tracta de la continuació d’un projecte presentat el 1997 que documentava el calvari de les víctimes de les mines antipersona en països com Bòsnia, Moçambic, Cambotja, El Salvador, Iraq, Angola, Afganistan, Nicaragua i Colòmbia.

Recorregut i presentació del llibre
La col·lecció s’anirà exposant en diverses ciutats espanyoles començant per Madrid, on els seus protagonistes van presentar el llibre i el projecte. Al llarg del 2008, viatjarà per Barcelona (del 12 de febrer al 13 d’abril), València, Saragossa, Sant Sebastià, Girona i París, coincidint amb el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets humans. Una vegada inaugurada l’exposició, els joves mutilats, que en gran part van resultar ferits per una mina quan eren nens, visitaran les ciutats. El seu objectiu és conscienciar l'opinió pública, els mitjans de comunicació i la població en general, però també la classe política i les institucions, sobre els estralls d'aquestes armes mortíferes.

167 milions de mines
Deu anys després de l’entrada en vigor del tractat d’Ottawa sobre la prohibició de mines antipersona, quaranta estats continuen negant-se a firmar-lo. Entre ells, els E.U.A., Rússia i Xina, principals productors mundials de mines i amb dret a vet en el Consell de Seguretat de l’ONU; mentre que milers de persones passen, anualment, a engrossar l'ingent exèrcit de mutilats.
L’impacte és més profund i devastador que els efectes de qualsevol altra arma: no sols amputen membres o vides, també impedeixen el lliure accés dels camperols a la seves terres, de les dones als pous d’aigua o dels nens al col·legi. En conseqüència, moltes terres es queden sense cultivar i les famílies pobres veuen reduir els seus ingressos. El desminatge suposa massa despeses pels territoris afectats. Cambotja, per exemple, hauria d’invertir l’equivalent al seu producte interior brut de cinc anys per eliminar totalment les mines enterrades. Segons l’ONU, farien falta 1.100 anys i 30.000 milions d’euros per eradicar els 167 milions de mines existents en 78 països del món.

Els tres porquets, per Intermón Oxfam

A risc de ser repetitius, avui tornarem a parlar d’Intermón i de les seves campanyes. Per tercer any consecutiu la ONG ha tornat a posar en marxa la seva proposta “Algo más que un regalo”, que li permet regalar simbòlicament porcs, gallines, dipòsits d’aigua, bicicletes o, fins i tot, el sou d’un professor a Moçambic. La iniciativa d’aquests regals permet enviar solidaritat als països del sud i, a la vegada, transmetre el valor dels regals com un element pedagògic entre adults i nens.
A través de la seva pàgina, les botigues de comerç just o el telèfon 902 330 331, es pot adquirir una targeta-regal amb la imatge de l’obsequi que es desitja regalar. Es poden elegir entre 18 opcions diferents de categoria i preus que oscil·len entre els 12 i els 2.995 euros. La persona que compri l’obsequi rebrà una altra targeta personalitzada d’Intermón Oxfam on se li agrairà el seu regal simbòlicament enviat a Brasil, Nicaragua, Moçambic, Guatemala, Etiòpia, índia, República Dominicana, Burundi o Paraguai, països del sud que varien segons el present escollit i on l’organització porta a terme els seus projectes.
Com a novetat d’aquest any, la ONG ha volgut anunciar la seva campanya de Nadal amb el següent vídeo adreçat especialment als més joves. L’anunci invita a comprar un regal gens convencional i també a trencar amb costums de falsa moral, en aquest cas, amb el conte dels 3 porquets.

Regals d’empresa
Aquesta idea no sols està reservada a particulars i als regals personals. Les empreses també tenen la oportunitat de desenvolupar la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSC) amb un gest solidari. A través d’aquest enllaç, es pot comprar igualment porcs per cadascun dels empleats de la seva companyia, garantint que una comunitat rural pugui portar els seus productes al mercat amb una carreta o concedint un microcrèdit a 15 dones emprenedores de l’Índia. Com la resta de presents, els empleats obtindran una targeta on se’ls informarà de l’obsequi que la seva empresa ha enviat simbòlicament als països subdesenvolupats.
“Algo más que un regalo” consisteix en una doble acció. L’import del donatiu no s’utilitzarà només per comprar directament allò escollit, sinó que també contribuirà al desenvolupament de les diferents tasques de desenvolupament que la fundació manté en aquestes regions.

Be Solidary

Encara que a casa meva no hi ha la tradició de l’home roig i grassonet, sí que ens donem els regals el dia de Nadal, com si ho hagués cagat el tió. Aquest any, doncs, podem dir que el tió em va cagar una joia solidària. M’explicaré. El projecte el duu a terme Intermón Oxfam en col·laboració amb la firma Seyart, la qual treballa amb productes de joieria i vidre. Podeu visitar la seva pàgina web, de la que la Beth n’és la seva imatge promocional per cert. Amb la compra d’un dels articles s’entra en la iniciativa Transforma per combatre la pobresa i la injustícia i permetre l’accés a una vida digna de moltes persones –això és el que fica en una targeta informativa al dors de la capsa-. Representa que el 3% de les ventes de la col·lecció Be Solidary seran destinades a projectes de desenvolupament en el continent africà.
Un altre detall, per si algú li passa pel cap comprar els Reis, és que els material utilitzats són l’acer, plata i algunes amb bany de coure per donar color. El seus preus són en conseqüència, rondant els 60 euros. Una mica massa car per fer l’amic invisible, però no un bon regal de Cap d’any o per qualsevol altra ocasió.

El fracàs escolar a Catalunya

El documental és de 30 minuts de l'any passat, però la situació no ha canviat pas gaire. Comproveu-ho per vosaltres mateixos.

Faith through fright

L’educació nord-americana no és, precisament, el model ideal a imitar, amb el seu lema militar aplicat a les aules, el no soldier left behind, i amb un fort control ideològic sobre els continguts. El mateix Bill Gates critica els deficients coneixements de ciències amb què surten els estudiants després del SAT, encara que sigui un dels països on el col·legi públic presta els llibres per a un major aprofitament.
Parlava d’educació, però també parlava de religió, perquè allí ambdós termes es confonen. Sortir de les grans ciutats significa entrar en el regne de Déu. La sensació encara és més intensa en els estats centrals, com Texas i Colorado, on les seves àrees suburbanes consisteixen en un dens paisatge d’autopistes flanquejat per fileres d’interminables esglésies evangelistes.
La majoria de residents d’aquestes zones opten per un cristianisme conservador, i els cristians renascuts en són el sector més nombrós. En pobles com Cedar Hills (Dallas), cada any per Halloween, els adolescents d’aquesta comunitat no es transformen en els monstres tradicional. Des de fa quasi dues dècades, els membres del Trinity Church protagonitzen escenes dignes d’un film gore, disfressant-se de pares que violen les seves filles, homosexuals que es casen rodejats de dimonis, joves que avorten i moren dessagnades o nens embogits que disparen contra els seus companys de col·legi. La temàtica tradicional de les cases de terror, hell houses, es substituïda per imatges de la vida real passades per un explícit filtre bíblic. El visitant pot anar recorrent les 8 sales del camí traçat passejant pel cel, fent una parada a l’infern per finalment poder redimir-se resant o, en cas contrari, marxar i escollir la porta dels pecadors. La durada total és de 45 minuts i el preu previ és d’uns 10 dòlars. Es permet l’entrada a totes les edats, fins i tot un nen de 6 anys que rebrà una dosis de violència i sang que els pastors de les parròquies creuen justificada:
"Mostrarles violencia es bueno para ellos. Son escenas sacadas de la realidad. Muchos la sufren en sus casas o la reciben a través de la televisión. Al menos aquí hay un mensaje: ven las consecuencias de situaciones reales y aprenden a evitarlas", sosté Brown, que ha vingut d’una església propera amb un grup d’entre 12 i 14 anys.
Aquests muntatges teatrals solen ser un èxit, ja que cada any reuneixen a més persones i desenes de minibusos s’hi apropen al caure la tarda. Les reaccions també solen ser les esperades: "Tengo que ser mejor persona. No quiero que estas cosas que he visto me pasen a mí. No quiero ir al infierno, tiene una pinta horrible. Prefiero el cielo", declara una estudiant afroamericana de 12 anys.

"La Hell House te abre los ojos. Es una experiencia muy intensa, te muestra la realidad y te recuerda que hay que estar preparados. Nunca se sabe cuándo te va a llegar tu hora", diu Melissa Ramirez, de 23 anys i d’origen mexicà.
Davant de tals confessions, l’opinió d’algú que no creu en l’infern és més que escèptica i suposo que no servirà pels creients. El que sí és vàlid tant per uns com pels altres és que aquests grups –per no utilitzar un altre substantiu que pel meu gust es mereixerien– trafiquen amb la por. Atemoreixen al personal fins al punt de fer-los creure que es cremaran vius si escolten la música profana dels Rolling Stones o si mantenen relacions sexuals abans del matrimoni. Aquesta és la classe de valors que mostren, valors que impregnen la totalitat de les relacions socials en aquestes regions i ensenyen als nens a canviar de canal si veuen una escena de sexe. Després resulta que els aferrissats d’aquestes doctrines solen ser uns pedòfils amb tantes desviacions sexuals que ni el mateix Freud va poder imaginar. Una altra conseqüència és que surti algú que no ha suportat la pressió i assassini uns quants fidels abans de suïcidar-se, com en Matthew Murray. De todo hay en la viña del señor, diuen.

Resum del text extret de El País.
Per veure més escenes cliqueu aquí.

Ep! Que els Reixos fan vaga! (i el tió s’hi afegeix)

10 CONSELLS PRÀCTICS PER A UN NADAL NO CONSUMISTA

1. No regalis per regalar
2. Regala cultura
3. Evita que els infants rebin una allau de regals
4. Potencia les teves activitats artístiques
5. Compra productes de comerç just i de botigues ecològiques
6. Acorda amb la família el pressupost màxim dels regals
7. Fes prevaler el teu criteri per sobre de la publicitat ferotge i enganyosa
8. Regala el teu temps

www.rostollverd.org/nadal

Setem

Ara a desembre la festa ens ha quedat una mica llunyana, però m'ha fet gracia penjar-ho, per allò de que dimecres anirem a visitar-los la paradeta per segon cop.

Llibres gratuïts?

La gratuidad de los libros de texto puede ser una realidad en Cataluña a partir del curso próximo. Los beneficiados serían los alumnos de centros públicos y concertados que cursan Primaria y Secundaria obligatoria. El Departamento de Educación de la Generalitat está negociando con los editores hacerse cargo del coste de los libros que ahora pagan las familias.
La gratuidad supondría un mínimo de 60 millones de euros anuales para las arcas de la Generalitat, según cálculos de la Administración. El Gobierno catalán quiere que sea universal. Los editores están dispuestos a avanzar en cuatro años hacia la gratuidad para que la Generalitat la asuma progresivamente. Los primeros beneficiados, de acuerdo con la propuesta del sector editorial, serían los que cursan los dos primeros cursos de Primaria y el primero de Secundaria. Pero la Generalitat tiene la última palabra y está analizando lo que han hecho otras comunidades autónomas que ya han iniciado la gratuidad y que en su mayoría la han introducido paulatinamente.
En las autonomías que han puesto en marcha la gratuidad, las ayudas para libros de texto oscilan desde cerca de 100 euros por alumno hasta unos 150, según indican datos de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA).
Las fórmulas para hacer posible la gratuidad son variadas. Andalucía, Aragón y Castilla-La Mancha, las tres gobernadas por el PSOE, tienen sistemas parecidos de gratuidad. Los estudiantes reciben gratis los libros, pero deben devolverlos al acabar el curso para que los puedan usar otros alumnos. CEAPA informa de que Andalucía ha implantado la gratuidad en Primaria y los dos primeros cursos de Secundaria.

EL PAÍS 17/12/2007

Per continuar llegint l’article cliqueu aquí.

Sembla que sigui una bona notícia, sobretot per aquelles famílies nombroses que es deixen quasi tot el sou de setembre en la compra de material escolar. Però tampoc ens deixem enganyar. Fa 3 mesos, el mateix diari publicava una altra informació en què s’acusava a les editorials de buscar més benefici econòmic en els llibrets d’exercicis i complementaris que no s’acullen a la gratuïtat. Es titulava “la letra pequeña de los libros gratis”, en referència a aquests petits detalls que no se solen explicar quan, per fi, apareix l’anhelada solució màgica.
Col·lectius que en un principi donaren suport a la iniciativa, com les associacions de pares o els sindicats, es començaren a queixar. La Confederació de Pares d’Andalusia (Codapa), per exemple, ha denunciat en diverses ocasions que les editorials treuen materials que abans venien adjunts amb els llibres. Una forma, creuen ells, de compensar les pèrdues que presumptament els provoca el nou sistema de préstec.
Al marge de les crítiques per la repercussió econòmica, alguns docents també protesten per les limitacions que guarda un llibre prestat per aplicar les tècniques d’estudi. El model de prestació és un altre aspecte que fiquen en dubte, ja que acaba en una pseudo-gratuïtat i els suposa unes tasques administratives que no els pertoquen. El problema es podria agreujar amb un anàlisi més profund de la situació, i quan es trobin irregularitats en els processos de selecció de llibres. Malgrat això, molts països de l’U.E. apliquen ja aquesta opció, sent Anglaterra el cas més paradigmàtic, on els estudiants de primària i secundària no han d’adquirir llibres de text. Les fotocòpies i el material que reparteix el professor són els substituts per aquesta política, un fet que potser encara ens sorprèn, acostumats a arrossegar els llibres des del primer dia de classe.

El calentament global, per MTV Switch

Malgrat hagi passat fa uns mesos i no es pugui considerar notícia, aquesta és la nova campanya que MTV Networks va llançar a tot el món el juliol d’aquest any contra el canvi climàtic. Dues paraules que en els darrers anys es fan servir massa i molts polítics, per bé o per mal, han abanderat en la seva particular croada personal.

De tota manera, la campanya constitueix un bon exemple de comunicació per la seva originalitat i per la forma amb què ha estat plantejada.
Val a dir que aquesta proposta, orientada als joves, en format global i en multisuport, s’incloïa dins del seguit d’actes celebrats el 7 de juliol, juntament amb el concert Live Earth. Alhora, es reforçava a través de recursos online i una programació televisiva específica.
Aquests són alguns dels 35 anuncis amb què la iniciativa buscava promoure un estil de vida respectuós amb el medi ambient, i reduir així les emissions de CO2. En molts d’ells es proposen senzills consells per mostrar a l’espectador que les petites accions realitzades per moltes persones poden provocar canvis massius. Amb aquest objectiu, sis agències de publicitat (180 LA, Cake, Lowe Worldiwde, Ogilvy, Wieden, + Kennedy, 12 and Y&R) van crear i produir els spots que s’han distribuït en 162 països per televisió, online i en mòbil. Només faltaria saber si a hores d'ara ja s’ha notat algun canvi de tendències.





Per més informació i videos, es poden consultar les adreces següents:

http://www.estrategias.com/actualidad/object.php?o=41163

http://america.liderdigital.com/noticias/detalle_noticia.php?id_noticia=15690

http://planeta-perdido.blogspot.com/2007/07/mtv-switch-apuesta-favor-del-medio.html

http://www.solounplaneta.com/2007/10/12/mtv-switch/

http://abre-losojosmundo.blogspot.com/2007/10/mtv-switch.html

Menys TV i Més Internet

Ja s’ha demostrat. El que en aquests temps tothom sospitava amb l’avenç de les noves tecnologies, és avui una realitat. Ara els pares ja no es podran queixar que els seus fills passen massa hores enganxats al televisor. Ara es queixaran perquè el seu nen o nena li fa pujar la factura d’Internet.


Según un estudio realizado por la EIAA (Asociación Europea de Publicidad Interactiva) los jóvenes europeos entre 16 y 24 años acceden con más frecuencia a Internet que ven la televisión y pasan más tiempo navegando en Internet que frente al televisor, declarando casi la mitad (48%) que el consumo de televisión se ha visto reducido como resultado directo del uso de Internet. Concretamente en España, los jóvenes gastan un 22% más de su tiempo navegando en Internet que viendo la TV.
Por lo que Internet ya rivaliza con la televisión en consumo de medios, y se muestra como el medio de mayor crecimiento. Si bien hay que tener en cuenta que Internet también incluye la televisión, la radio, los periódicos y las revistas. Pero lo verdaderamente importante es que se está produciendo un cambio de tendencias que están redefiniendo la industria de la publicidad. Así, por ejemplo, dados los resultados de este estudio queda claro que a la hora de dirigirse a los jóvenes Internet es ya mejor opción que anunciarse en televisión o radio, sin tener en consideración otras muchas ventajas que nos ofrece el medio de Internet, como la mayor capacidad de segmentación y medición de la rentabilidad de la inversión publicitaria.
Otras conclusiones del estudio son: el incremento del uso de Internet por parte de los mayores de 55 años y de las mujeres, el aumento del tiempo que se emplea en Internet y el gran auge de las redes sociales.

Per més informació:

http://www.adn.es/tecnologia/20071114/NWS-2199-TV-Internet-jovenes-usan-anos.html

http://www.elpais.com/articulo/internet/publicidad/salta/television/medios/digitales/elpeputec/20061123elpepunet_10/Tes

El debat segueix obert

Les dades revelades per l’últim informe PISA han provocat milers d’especulacions sobres les possibles causes de la falta d’excel·lència en les escoles del país.
No vull aturar-me a analitzar les conclusions que se’n desprenen perquè ja ho han fet gairebé tots els diaris. De fet, si voleu saber què diu exactament l’estudi, podeu consultar el text sencer aquí.
Ara es parla de que les inversions públiques no són suficients; de les nombroses escletxes que deixa entreveure l’actual sistema educatiu, reformat una i altra vegada; de buscar nous mètodes d’aprenentatge més eficients; i, fins i tot, del prestigi i nivell dels docents que estan al capdavant d’aquestes institucions. (veure estudi McKinsey&Co)
La discussió sobre les funcions de l’escola també segueix vigent, de com s’exigeixen unes responsabilitats afegides a uns professionals que, potser, no els pertoquen.
Sigui com sigui, apareixen en les estadístiques i són casos reals, i és que un percentatge significatiu de l’alumnat no arriba als mínims. Si l’objectiu del sistema educatiu és la formació integral dels ciutadans segons allò establert en el currículum –i agafo les paraules del degà en Ciències de l’Educació de la Ramon Llull, Climent Giné –, en alguns casos no ho aconsegueix.
El primer és preguntar-se per què, i després, buscar la manera d’ajudar a aquest percentatge. No tot depèn del sistema, també hi compta l’aportació personal de l’estudiant, el tracte amb el professorat, les relacions socials a l’aula, els diferents suports i la qualitat de les classes, entre d’altres factors. La responsabilitat es compartida; clar que si l’estudiant no hi col·labora, no hi haurà aprenentatge, en tot cas, hi haurà instrucció.
La segona qüestió, orientada a com ajudar-lo, desemboca, massa cops, en baixar el llistó. Aquesta és una forma fàcil pel professor i ràpida per liquidar el tema, però no per solucionar-lo, ja que acaba perjudicant tant al que té dificultats com al que no.
No hi ha fórmules màgiques, sinó implicació per part de tots, fins i tot de l’administració i l’opinió pública donant més importància a la tasca dels docents. No cal parlar de l’exemple a no seguir, E.U.A., on la devaluació d’aquests professionals és evident i molt denunciada. Almenys, doncs, que aquesta frase no es comenci a aplicar aquí.

“La enseñanza es la fregona de las profesiones. A los profesores se les dice que entren por la puerta de servicio o por la parte de atrás. Se les felicita por tener TLT (Tanto Tiempo Libre)”.

Frank McCourt
El profesor

Finlàndia, l'exemple a seguir en educació

“El dinero y el poder tamizarán las noticias hasta dejarlas listas para su publicación, marginarán las discrepancias y permitirán que el gobierno y los intereses privados dominantes difundan un mensaje adecuado para el público”

Noam Chomsky i Edward Herman
Los guardianes de la Libertad

Avui anava a escriure una entrada sobre algunes paraules més de vocabulari bàsic que un periodista se suposa que ha de conèixer, entendre i ser capaç d’explicar si li pregunten. Però m’he topat amb una informació molt més interessant, sense infravalorar el significat d’alfabetització mediàtica, és clar, que deixarem per un altre dia.
Avui vull fer crítica sobre els mitjans, ja sigui els de premsa, com la TV o la ràdio. Un sector al que, amb sort o desgràcia, m’integraré quan acabi aquesta carrera, malgrat que cada dia doni més mostres de manipulació i deformació de la realitat servint als poderosos. Aquest cop és a Rússia, però tampoc cal anar tan lluny per trobar-ne exemples.
La potència més extensa del món va elegir el passat diumenge els 450 diputats de la Duma, o Càmera baixa del seu Parlament. Unes eleccions legislatives caracteritzades per un fort control dels mitjans de comunicació des dels estaments governants, i amb una presència mínima d’observadores internacionals.
El partit majoritari i oficialista, Rúsia Unida, liderat per Borís Grizlov però amb el suport de Putin, va guanyar-les, com era d’esperar. Tot i que, com diu Toni Cruanyes en un article a l’Avui, “el president rus no és poderós per les seves successives victòries, sinó que es ratificat a les urnes perquè té poder i l’exerceix sense concessions”. El cert és que el seu modus operandis s’assimila més al dels clàssics com Maquiavel o Clausewitz que als manuals de política actual.
És per això que l’oposició es queixa, entre d’altres motius, i sense entrar en la violació sistemàtica d’alguns drets humans fonamentals que tantes organitzacions porten denunciant. Perquè si des d’aquí pensem que la democràcia és tan opaca que amb prou feines es permeten algunes veus dissidents –que li diguin a Gary Kaspárov–, dins del mateix nucli polític, l’ambient ha de ser sufocant.
Com és de suposar, la maquinària per aquest exercici dèspota de poder inclou els mitjans. Només d’aquesta manera Putin va poder aparèixer el passat dijous 29 de novembre en tots els canals demanant el vot pel seu partit; mentre que la difusió del vídeo electoral de Yavlinski, líder de Yábloko –petit grup socialdemòcrata–, ha estat prohibida.
El domini absolut s’ha demostrat després que l’estudi de l’agència estatal VTsIOM enunciés que un 69% dels russos que van veure els debats televisius van quedar impressionats per Rusia Unida. La realitat, però, és que tal formació no va participar i va limitar el seu programa a pregonar el “Plan de Putin”, els continguts dels quals tampoc s’han desxifrat.
L’anècdota es completa i s’explica per la presència televisiva d’aquest partit, que ha ocupat del 57% al 62% de la cobertura informativa emesa durant les franges de màxima audiència (de les 18:00 fins mitjanit).
Les sol·licituds presentades per l’oposició a la Comissió Electoral Central enfront aquests abusos han estat, és clar, rebutjades. Gens estrany, val a dir, quan el seu president Vladimir Churov forma part del cercle d’excol·laboradors de Putin i li guarda fidelitat.
Pel que fa a aquests grups minoritaris, molts d’ells no han pogut aconseguir el 7% –abans era el 5%– dels vots necessaris per optar als escons a la Duma. De fet, ni el segon partit més votat, el Comunista amb un 11,6%, pot aspirar a la representació en el Parlament. De la mateixa forma, tampoc es poden presentar membres independents i s’elimina la possibilitat de votar contra tots els partits. Aquests són alguns dels canvis introduïts arran de la reforma electoral de fa dos anys.
Totes aquestes maniobres pretenen assegurar la continuació del senyor Vladimir al front del Kremlin, ja que la Constitució li prohibeix un tercer mandat consecutiu i el segon se li acaba l’any vinent. Per si la cosa no funcionés, ja corren rumors sobre la possible unió de Rússia amb Bielorússia donada la imminent visita de Putin al seu país veí. El naixement del nou estat li permetria, doncs, anul·lar els preceptes anteriors i mantenir-se en el poder. Esperem que no sigui així.

Quant a la posició de la premsa escrita russa, es poden llegir les edicions digitals d’alguns dels diaris més importants –i no controlats pel govern– aquí. Pel que fa la premsa europea, podeu visitar http://www.dw-world.de/dw/article/

0,2144,2982891,00.html

Per veure més informació, cliqueu als links següents:

http://afp.google.com/article/ALeqM5j6ZS6Hms1C1IjUIG20CG-x82-V7g

http://sp.rian.ru/trend/electrus/

http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2007/12/03/denuncia-kasparov-las-elecciones-mas-sucias-en-rusia

http://www.clarin.com/diario/2007/12/02/um/m-01555473.htm

http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=86767