L’educació nord-americana no és, precisament, el model ideal a imitar, amb el seu lema militar aplicat a les aules, el no soldier left behind, i amb un fort control ideològic sobre els continguts. El mateix Bill Gates critica els deficients coneixements de ciències amb què surten els estudiants després del SAT, encara que sigui un dels països on el col·legi públic presta els llibres per a un major aprofitament.
Parlava d’educació, però també parlava de religió, perquè allí ambdós termes es confonen. Sortir de les grans ciutats significa entrar en el regne de Déu. La sensació encara és més intensa en els estats centrals, com Texas i Colorado, on les seves àrees suburbanes consisteixen en un dens paisatge d’autopistes flanquejat per fileres d’interminables esglésies evangelistes.
La majoria de residents d’aquestes zones opten per un cristianisme conservador, i els cristians renascuts en són el sector més nombrós. En pobles com Cedar Hills (Dallas), cada any per Halloween, els adolescents d’aquesta comunitat no es transformen en els monstres tradicional. Des de fa quasi dues dècades, els membres del Trinity Church protagonitzen escenes dignes d’un film gore, disfressant-se de pares que violen les seves filles, homosexuals que es casen rodejats de dimonis, joves que avorten i moren dessagnades o nens embogits que disparen contra els seus companys de col·legi. La temàtica tradicional de les cases de terror, hell houses, es substituïda per imatges de la vida real passades per un explícit filtre bíblic. El visitant pot anar recorrent les 8 sales del camí traçat passejant pel cel, fent una parada a l’infern per finalment poder redimir-se resant o, en cas contrari, marxar i escollir la porta dels pecadors. La durada total és de 45 minuts i el preu previ és d’uns 10 dòlars. Es permet l’entrada a totes les edats, fins i tot un nen de 6 anys que rebrà una dosis de violència i sang que els pastors de les parròquies creuen justificada:
"Mostrarles violencia es bueno para ellos. Son escenas sacadas de la realidad. Muchos la sufren en sus casas o la reciben a través de la televisión. Al menos aquí hay un mensaje: ven las consecuencias de situaciones reales y aprenden a evitarlas", sosté Brown, que ha vingut d’una església propera amb un grup d’entre 12 i 14 anys.
Aquests muntatges teatrals solen ser un èxit, ja que cada any reuneixen a més persones i desenes de minibusos s’hi apropen al caure la tarda. Les reaccions també solen ser les esperades: "Tengo que ser mejor persona. No quiero que estas cosas que he visto me pasen a mí. No quiero ir al infierno, tiene una pinta horrible. Prefiero el cielo", declara una estudiant afroamericana de 12 anys.
Per veure més escenes cliqueu aquí.
Parlava d’educació, però també parlava de religió, perquè allí ambdós termes es confonen. Sortir de les grans ciutats significa entrar en el regne de Déu. La sensació encara és més intensa en els estats centrals, com Texas i Colorado, on les seves àrees suburbanes consisteixen en un dens paisatge d’autopistes flanquejat per fileres d’interminables esglésies evangelistes.
La majoria de residents d’aquestes zones opten per un cristianisme conservador, i els cristians renascuts en són el sector més nombrós. En pobles com Cedar Hills (Dallas), cada any per Halloween, els adolescents d’aquesta comunitat no es transformen en els monstres tradicional. Des de fa quasi dues dècades, els membres del Trinity Church protagonitzen escenes dignes d’un film gore, disfressant-se de pares que violen les seves filles, homosexuals que es casen rodejats de dimonis, joves que avorten i moren dessagnades o nens embogits que disparen contra els seus companys de col·legi. La temàtica tradicional de les cases de terror, hell houses, es substituïda per imatges de la vida real passades per un explícit filtre bíblic. El visitant pot anar recorrent les 8 sales del camí traçat passejant pel cel, fent una parada a l’infern per finalment poder redimir-se resant o, en cas contrari, marxar i escollir la porta dels pecadors. La durada total és de 45 minuts i el preu previ és d’uns 10 dòlars. Es permet l’entrada a totes les edats, fins i tot un nen de 6 anys que rebrà una dosis de violència i sang que els pastors de les parròquies creuen justificada:
"Mostrarles violencia es bueno para ellos. Son escenas sacadas de la realidad. Muchos la sufren en sus casas o la reciben a través de la televisión. Al menos aquí hay un mensaje: ven las consecuencias de situaciones reales y aprenden a evitarlas", sosté Brown, que ha vingut d’una església propera amb un grup d’entre 12 i 14 anys.
Aquests muntatges teatrals solen ser un èxit, ja que cada any reuneixen a més persones i desenes de minibusos s’hi apropen al caure la tarda. Les reaccions també solen ser les esperades: "Tengo que ser mejor persona. No quiero que estas cosas que he visto me pasen a mí. No quiero ir al infierno, tiene una pinta horrible. Prefiero el cielo", declara una estudiant afroamericana de 12 anys.
"La Hell House te abre los ojos. Es una experiencia muy intensa, te muestra la realidad y te recuerda que hay que estar preparados. Nunca se sabe cuándo te va a llegar tu hora", diu Melissa Ramirez, de 23 anys i d’origen mexicà.
Davant de tals confessions, l’opinió d’algú que no creu en l’infern és més que escèptica i suposo que no servirà pels creients. El que sí és vàlid tant per uns com pels altres és que aquests grups –per no utilitzar un altre substantiu que pel meu gust es mereixerien– trafiquen amb la por. Atemoreixen al personal fins al punt de fer-los creure que es cremaran vius si escolten la música profana dels Rolling Stones o si mantenen relacions sexuals abans del matrimoni. Aquesta és la classe de valors que mostren, valors que impregnen la totalitat de les relacions socials en aquestes regions i ensenyen als nens a canviar de canal si veuen una escena de sexe. Després resulta que els aferrissats d’aquestes doctrines solen ser uns pedòfils amb tantes desviacions sexuals que ni el mateix Freud va poder imaginar. Una altra conseqüència és que surti algú que no ha suportat la pressió i assassini uns quants fidels abans de suïcidar-se, com en Matthew Murray. De todo hay en la viña del señor, diuen.
Davant de tals confessions, l’opinió d’algú que no creu en l’infern és més que escèptica i suposo que no servirà pels creients. El que sí és vàlid tant per uns com pels altres és que aquests grups –per no utilitzar un altre substantiu que pel meu gust es mereixerien– trafiquen amb la por. Atemoreixen al personal fins al punt de fer-los creure que es cremaran vius si escolten la música profana dels Rolling Stones o si mantenen relacions sexuals abans del matrimoni. Aquesta és la classe de valors que mostren, valors que impregnen la totalitat de les relacions socials en aquestes regions i ensenyen als nens a canviar de canal si veuen una escena de sexe. Després resulta que els aferrissats d’aquestes doctrines solen ser uns pedòfils amb tantes desviacions sexuals que ni el mateix Freud va poder imaginar. Una altra conseqüència és que surti algú que no ha suportat la pressió i assassini uns quants fidels abans de suïcidar-se, com en Matthew Murray. De todo hay en la viña del señor, diuen.
Resum del text extret de El País.
Per veure més escenes cliqueu aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario