Tresserras i Plató

De vegades personatges llunyans en el temps es troben, les distàncies s’escurçen, i les idees semblen traspassar tota frontera espacial i temporal. Immersos en el segle de la salvatge competència, de vegades ens oblidem d’aquestes idees que han mogut l’ésser humà des de temps immemorials. Tan bàsiques, indispensables, i alhora fàcils d’aconseguir si unim esforços i dedicació. L’experiència –el capital amb que, per cert, treballa CCRTV- ens està ensenyant que la cooperació no sols és necessària pels més desfavorits, sinó que ajuda a què molts altres projectes esdevinguin reals. Perquè “la competitivitat només té sentit amb un rerafons de col·laboració, i si no, es converteix en una lluita inútil”, deia el rector de l’UAB, Lluís Ferrer. I ho complementava amb reflexions sobre el paper dels productors de coneixement -a tall d’exemple, les universitats o els mitjans de comunicació- per assolir aquesta valuosa idea en els ciutadans, és a dir, la llibertat.
Ja en parlava Plató en el mite de la caverna, quan un dels presoners aconseguia alliberar-se, sortia al món exterior, i tornava per explicar-ho a la resta de companys, que l’acabaven matant. Així, amb tan tràgic final, el filòsof descrivia el dolorós i difícil camí del coneixement, que en l’últim esglaó hi troba l’anhelada llibertat.
En l’aula magna de la facultat de Comunicació també se’n parlà el divendres passat, arran de la intervenció del conseller de cultura i també professor, J.M. Tresserras. La seva lliçó inaugural, o reflexions en veu alta segons ell, obria la segona edició del màster que TV3 comparteix amb la Universitat Pompeu Fabra i l’Autònoma. Un curs que duu per títol Innovació i qualitat televisiva, conceptes als quals Tresserras fica com a condició la mirada culta i crítica. Amb aquesta perspectiva, el conseller va enumerar una sèrie de requisits que la televisió, tant pública com privada, ha de complir per aspirar a determinats nivells d’excel·lència i procurar-se així, de no caure en la deixadesa.
“Per ser efectiu, primer cal ser culte, i d’aquesta manera podrem serem lliures”, enunciava el professor. Unes paraules que ressonaren a pensaments platònics, a allò de que l’educació (eina indefectible per arribar a ser culte) és l’única via per canviar la societat, alliberar-la de la seva existència encadenada perquè pugui entreveure la realitat tal com és. Sense les ombres ni els reflexos de les parets de la caverna, sinó amb els colors i les formes nítides pròpies del món. “El de més enllà, i també el pròxim” -continuava el professor- “perquè no es pot informar si aquest es desconeix, ni tampoc es pot fer una bona programació”.
No recordo si Plató també entrava en el terreny lingüístic, però per Tresserras la llengua és força important -si no volem que en dues dècades desaparegui el català literari tal com pronostica Quim Monzó, a causa de la degradació de l’idioma-. La televisió de qualitat, doncs, pot contribuir a fer-ne un ús adequat i actualitzar-lo, de la mateixa manera que renova la resta d’elements que configuren el nostre patrimoni cultural. Des dels mitjans també es pot portar a terme una acció democratitzadora, ja que aquests participen en la construcció de l’imaginari social, i de no ser així, la qualitat de la democràcia disminuiria de forma alarmant.
Aquests tan sols són dos exemples de la llarga sèrie de factors que defineixen una bona televisió, amb els que el conseller vertebrava la xerrada i lligava, així, a la noció de cultura. Acabava parlant de llibertat, un cop més, i del sentit crític i de la consciència. Com aquesta és la darrera frontera de la primera, i la primera es inspirada per la cultura. I al final, sense entendre molt bé qui inspirava a qui, només recordava al meu professor de filosofia dient que segons Plató l’educació salvaria la humanitat.El cert és que tinc els meus dubtes si tan sols amb educació ens vacunarem contra l’estupidesa d’algunes governants, la fam i pobresa mundial i el canvi climàtic tant de moda. Ara, que potser per fi canviïn el Aquí hay tomate per algun programa de continguts menys trivials. Això, segur.