Manolo diu que és un fraile loco, al que els seus superiors de Torrent (València) van enviar fa 37 anys a Panamà. Perquè era inquiet i poc conformista, i ell acceptà de bon grat la proposta. Ara diu que se sent panamareño, i el cert és que pel seu accent ho sembla. Però més enllà del seu origen o llengua, Manolo és també el president executiu d’un canal educatiu a Panamà.
La FETV, Fundación para la educación en la TV, o Canal 5 va néixer en uns moments difícils pel país. La invasió gringa el desembre de 1989 va provocar una onada de saqueigs generals que sumiren a la població en el desencant, en una terrible goma, tot i la fi de la dictadura de Noriega. De les cinc televisions que abans emetien, només en quedava una, de manera que l’equip de Manolo va sol·licitar les freqüències d’una d’aquestes televisions que ja no existien. I les hi van donar, massa amablement potser. Davant del gest s’ho van repensar i van decidir comprar-les, estalviant-se el compromís que haurien adquirit així amb el nou govern de la regió.
Manolo bromeja amb la idea que s’empescaren per recaptar els diners necessaris de la compra. El desayuno del sombrero a què ell es refereix –acció de passar el plateret entre els convidats i esperar la propina comptant amb que ningú voldrà ser menys que el veí-, resultà força productiu, i entre catòlics i representants d’altres religions van reunir la suma demanada.
En total van ser 5 freqüències, que començaren a funcionar l’abril de 1992. Amb el temps, es va estendre l’àmbit de cobertura i augmentaren les hores diàries d’emissió. FETV guanyava popularitat amb la voluntat de ser una alternativa real. En paraules de Manolo: “una televisión generalista de referencia, comprometida con la promoción de valores y la cultura nacional, y siempre facilitando la participación interactiva”. De fet, ell parla de crear una consciència crítica, amb el propòsit clar i rotund de que el públic pensi per si mateix. Ho matisa afirmant que “FETV no piensa por, ni para sus televidentes”; i fent gala d’aquest comportament, reitera que mai en els 15 anys -val a dir, tret de dues ocasions- s’han produït baralles o altres espectacles escabrosos de mal gust en la pantalla. Tot un mèrit si considerem les altes dosis de mediocritat que ens podem arribar a empassar en alguns magazines d’aquí, i tan sols en unes hores.
Però en FETV no. Es declara autònoma, educativa i amb una mascota pròpia, el gos Sarnoso. Alhora, defensa la interactivitat, en tant que ajuda a participar a la ciutadana i a reduir les distàncies entre aquesta i el mitjà. Tampoc s’està d’informar sobre notícies que perjudiquen el govern, com la inundació d’una barriada de Panamà construïda en una zona de risc, i amb tot això, autoritzada pel departament de Medi Ambient. Arran d’aquest fet, Manolo explica que alguns anunciants retiraren la publicitat de la cadena, les promocions baixaren, i ell mateix va rebre amenaces anònimes. Però tot plegat no l’ha fet tirar enrere en el seu compromís amb el poble panamareny.
Per ell és molt més significatiu que algú l’aturi pel carrer i reconegui el logotip de FETV, que no pas els resultats d’algun índex d’audiència que no té en compte una part de la població. “El rating, a veces, va con lo chavacano”, assegura. I té raó.
Dia rere dia, la graella espanyola es va omplint de programes més decadents i banals, avesats a airejar qualsevol assumpte de faldilles, desamor, adulteri i infidelitat davant les càmeres. Això sí, tots ells gaudeixen d’unes acceptables audiències i la seva continuïtat és un senyal inequívoc del seu èxit. Tal vegada hauríem de demanar-li al senyor Blanquer, Manolo, si ens pogués fer el favor de retornar a Espanya i crear un canal decent, similar a FETV, per compensar la vulgaritat en què s’ha caigut. Perquè si bé existeixen diaris generalistes de qualitat com el País, no succeeix el mateix quan busquem referents a la pantalla. Es necessitaria una programació y producció exigent, que elevi la cultura i entretingui sanament, precisament, un dels objectius inclosos dins la visió d’aquest canal educatiu.
La FETV, Fundación para la educación en la TV, o Canal 5 va néixer en uns moments difícils pel país. La invasió gringa el desembre de 1989 va provocar una onada de saqueigs generals que sumiren a la població en el desencant, en una terrible goma, tot i la fi de la dictadura de Noriega. De les cinc televisions que abans emetien, només en quedava una, de manera que l’equip de Manolo va sol·licitar les freqüències d’una d’aquestes televisions que ja no existien. I les hi van donar, massa amablement potser. Davant del gest s’ho van repensar i van decidir comprar-les, estalviant-se el compromís que haurien adquirit així amb el nou govern de la regió.
Manolo bromeja amb la idea que s’empescaren per recaptar els diners necessaris de la compra. El desayuno del sombrero a què ell es refereix –acció de passar el plateret entre els convidats i esperar la propina comptant amb que ningú voldrà ser menys que el veí-, resultà força productiu, i entre catòlics i representants d’altres religions van reunir la suma demanada.
En total van ser 5 freqüències, que començaren a funcionar l’abril de 1992. Amb el temps, es va estendre l’àmbit de cobertura i augmentaren les hores diàries d’emissió. FETV guanyava popularitat amb la voluntat de ser una alternativa real. En paraules de Manolo: “una televisión generalista de referencia, comprometida con la promoción de valores y la cultura nacional, y siempre facilitando la participación interactiva”. De fet, ell parla de crear una consciència crítica, amb el propòsit clar i rotund de que el públic pensi per si mateix. Ho matisa afirmant que “FETV no piensa por, ni para sus televidentes”; i fent gala d’aquest comportament, reitera que mai en els 15 anys -val a dir, tret de dues ocasions- s’han produït baralles o altres espectacles escabrosos de mal gust en la pantalla. Tot un mèrit si considerem les altes dosis de mediocritat que ens podem arribar a empassar en alguns magazines d’aquí, i tan sols en unes hores.
Però en FETV no. Es declara autònoma, educativa i amb una mascota pròpia, el gos Sarnoso. Alhora, defensa la interactivitat, en tant que ajuda a participar a la ciutadana i a reduir les distàncies entre aquesta i el mitjà. Tampoc s’està d’informar sobre notícies que perjudiquen el govern, com la inundació d’una barriada de Panamà construïda en una zona de risc, i amb tot això, autoritzada pel departament de Medi Ambient. Arran d’aquest fet, Manolo explica que alguns anunciants retiraren la publicitat de la cadena, les promocions baixaren, i ell mateix va rebre amenaces anònimes. Però tot plegat no l’ha fet tirar enrere en el seu compromís amb el poble panamareny.
Per ell és molt més significatiu que algú l’aturi pel carrer i reconegui el logotip de FETV, que no pas els resultats d’algun índex d’audiència que no té en compte una part de la població. “El rating, a veces, va con lo chavacano”, assegura. I té raó.
Dia rere dia, la graella espanyola es va omplint de programes més decadents i banals, avesats a airejar qualsevol assumpte de faldilles, desamor, adulteri i infidelitat davant les càmeres. Això sí, tots ells gaudeixen d’unes acceptables audiències i la seva continuïtat és un senyal inequívoc del seu èxit. Tal vegada hauríem de demanar-li al senyor Blanquer, Manolo, si ens pogués fer el favor de retornar a Espanya i crear un canal decent, similar a FETV, per compensar la vulgaritat en què s’ha caigut. Perquè si bé existeixen diaris generalistes de qualitat com el País, no succeeix el mateix quan busquem referents a la pantalla. Es necessitaria una programació y producció exigent, que elevi la cultura i entretingui sanament, precisament, un dels objectius inclosos dins la visió d’aquest canal educatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario